Discurso de Núria De Gispert
La presidenta del Parlament ha abierto la X Legislatura con un discurso en el que ha reivindicado que "Catalunya no es un país derrotado sino un país que se mobiliza, dispuesto a abrir caminos y nuevos horizontes".
http://file01.lavanguardia.com/2012/12/17/54358066353-url.pdf
Núria de Gispert: “Hem tingut una història difícil, però
seguim aquí”
Dilluns, 17 de desembre de 2012. Palau del Parlament
La presidenta, Núria de Gispert, ha estat reelegida aquest matí presidenta
de la cambra. Al discurs davant dels diputats, ha pronosticat una
legislatura marcada per la lluita contra “la greu crisi econòmica”,
l’assoliment d’unes “diferents relacions amb Espanya”, un Parlament que
“transmeti confiança a la ciutadania” i, “sobretot, per la voluntat
majoritària del poble de Catalunya expressada als carrers i a les urnes
d’exercir el dret de decidir sobre el seu futur”.
De Gispert ha recordat que “no venim de la Constitució del 1978. Som hereus
d’un passat gloriós”. “Hem tingut una història difícil. Però seguim aquí, malgrat
els moments de crisi, de caiguda i de capitulació, i els intents massa sovintejats
de liquidar la nostra identitat. I podem dir que mai ningú no ha pogut apagar la
flama de la catalanitat i la nostra voluntat de ser ‘un poble lliure i una nació
plena’”, ha proclamat la presidenta, que ha expressat el “compromís radical amb
la nostra realitat social i nacional”.
“El futur ens ha de pertànyer. Estic convençuda que el futur serà ben nostre”, ha
conclòs la presidenta, que ha defensat la política “com a servei” i la importància
que la cambra emprengui iniciatives que responguin a les demandes dels
catalans, “sobretot dels més necessitats de protecció”. De Gispert, que ha
reivindicat també el paper de les dones, ha rebutjat, tanmateix, la
“desqualificació” i la “bronca” i ha emplaçat els diputats a ser “dignes del poble
que representem”.
Discurs íntegre de la presidenta
A continuació us adjuntem el discurs íntegre de Núria de Gispert, aquest matí en
el ple de constitució del Parlament.
“En quedar constituït en aquest acte el Parlament de la Xlegislatura, vull que les
meves primeres paraules siguin d’agraïment per l’honor amb què m’han distingit
en designar-me novament per a la presidència de la primera de les nostres
institucions nacionals. I crec interpretar els sentiments dels altres membres de la
mesa en fer-me portaveu de tots ells i agrair a la cambra també la seva elecció.
”Des d’aquest moment, i en la nostra condició d’òrgan rector col·legiat del
Parlament, ens constituïm en valedors dels poders d’aquesta institució i de tots
els drets que corresponen a les senyores diputades i els senyors diputats.
”Ja des d’ara faig constar el meu ferm compromís de respectar el reglament de la
cambra i de fer que tothom el respecti. Faré ús de les facultats que el reglament
confereix a la presidència, amb imparcialitat i cercant de garantir la màximadignitat de la cambra i dels seus membres, i també la màxima llibertat
d’expressió, des del respecte i la cortesia envers les persones i la institució.
Espero que ningú no oblidi mai, més enllà de l’expressió més o menys vehement
de la discrepància política, que tots som responsables del prestigi d’aquesta
institució.
”Som una gran nació, som el país de la pau i treva. Trairíem aquesta tradició si
instal·léssim en el Parlament la bronca, la desqualificació o l’insult. Són més forts
i més fecunds els ponts de diàleg. El nostre poble reclama i mereix que continuem
sembrant llavors de pau, de justícia, de concòrdia; que el soroll ambiental mai no
pertorbi (tampoc en seu parlamentària) l’harmonia en la qual volem viure i
conviure.
”Ara fa dos anys, quan vaig accedir per primer cop a aquesta presidència, em
vaig referir a la satisfacció, la il·lusió i l’emoció que sentia en ser la primera dona
presidenta del Parlament de Catalunya. La normalització de la nostra societat i del
nostre país passa per eradicar els entrebancs i les barreres encara existents
perquè homes i dones tinguem les mateixes oportunitats en tots els àmbits de la
vida. Em sentia protagonista, com tantes i tantes dones en molts àmbits de la
Catalunya quotidiana, d’aquest procés de normalització, un procés que és lent i
feixuc, perquè reclama un canvi cultural i de valors, però que alhora no podem ni
devem ni volem aturar. Per això, al llarg de la IX legislatura hem volgut donar
veu i presència a les dones, hi hem fet èmfasi: hem pogut acollir, escoltar i
divulgar el testimoni de moltes dones, grans i joves, lluitadores i abnegades,
emprenedores i resistents, del món rural i del món urbà. En tot cas, hem pogut
confirmar amb escreix el que s’intueix fàcilment: les dones hem estat i som grans
Comentarios
Publicar un comentario